- Avui anirem en bici amb el iaio.
La Laia em mira amb els ulls molt oberts.
- Iaio, bici!!
- I veurem gossets, com fa el gosset?
- Buuua!
Estic vestint a la petitona quan sona el timbre del intèrfon.
- Iaio! Iaio!
Al carrer ens espera el iaio amb la seva bici i els seus vuitanta i pico anys. M'ajuda a posar a la nena a la cadireta de la bici i tots tres emprenem el passeig per Barcelona.
Tres generacions juntes: avi i pare, pare i fill, filla i neta.
Fa un dia fantàstic per anar en bici, molt de sol, gens de vent. Tot va sobre rodes, com nosaltres, arribem al Fòrum i des d'allà marxem direcció Poble Nou tot seguint la línia de mar. Arribem a la platja de la Marbella i allà descansem una miqueta mentre observem el mar des de la platja. Hi ha gent a la sorra prenent el sol, gaudint d’aquest dia tan meravellós en que la Laia fa un any i mig. Faig algunes fotos i continuem cap a la Rambla del Poblenou on ens tornem a aturar doncs la petita comença a estar cansada. La trec de la seva cadireta i deixo que passegi una miqueta de la mà del seu avi. La gent se la queda mirant, és tan petita!
Llàstima que no tot és perfecte. Quan volem tornar la Laia a la cadireta ja no vol més bici. La intentem convèncer però res de res. Així que després d’una bona estona intentant dialogar amb ella, acabem seient-la una mica a la força i ella ja no deixarà de rondinar en tot el camí fins a casa. Però estic segur que quan sigui gran i li expliqui això no li importarà massa i em donarà les gràcies per haver fet aquest passeig, encara que no es recordi.
2 comentaris:
Enhorabuena por ese paseo y por el cumple del blog. Me gusta mucho seguirte y me alegro de que nuestros caminos virtuales se cruzará tan.
Abrazos
Los pequeños hitos también son importantes. Enhorabuena por ese deseo cumplido y por el aniversario del blog. Un abrazo, Wambas.
Publica un comentari a l'entrada