dimecres, 17 de desembre del 2008

El Principi de Heisenberg

A la neu va escriure un nom, i al moment el va esborrar. No volia deixar cap pista que mostrés a ningú el seu secret millor guardat.
Durant anys ningú li recordava cap amor, ni tan sols aquells amics més veterans podien recordar-li cap relació, una obsessió o cap mostra de desig per una altra persona. La majoria pensaven que no volia sortir de l'armari, però li respectaven tant que ningú mai li va pressionar per a conèixer la veritat, malgrat ésser la curiositat de tothom.
Ningú es pot imaginar les dues raons per les quals ell mai confessarà el seu amor: en primer lloc, el seu caràcter introvertit i tímid, i en segon lloc, el principi de Heisenberg: la mera observació de la matèria altera a aquesta. Ni tan sols mostra cap interès en el seu amor, no vol que res canviï respecte al moment actual, si es declarés tot canviaria i mai tornaria a ser com ara: podria ser rebutjat o pitjor, viurien una relació junts que segurament acabaria fracassant perdent així per sempre aquesta sensació per a la que viu.
No, mai es declararà i així podrà gaudir d'aquest amor per sempre.

2 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Wambas,

llegint aquest post, he recordat una cançó de'n Serrat, .... Por que la queria .......

Crec que es millor arriscar-se.

M'agrada.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Hola Horabaixa,
gràcies per la felicitació i també, com és lògic, per passar-te per aquí.
Doncs jo defenso una miqueta el que fa aquest bon senyor. Em recorda una mica a aquelles senyores que tenen cuberteries d'argent i mai les fan servir per a no espatllar-les, o aquelles joies que mai es posen per si les perden o se les roben. Aquí el protagonista no vol que res canvii doncs gaudeix de les sensacions que aquest amor li proporciona, malgrat no poder anar més enllà, a ell ja li va bé.
Una abraçada

Licencia de Autor